E-FIHRT 5/AGOST 2026: Un sector en transformació: qui ens representa, qui ens explica i com ens adaptem
El darrer E-FIHRT del mes d’agost tanca el mes amb una edició especialment transversal, que combina reflexió sectorial, transformació digital, canvi climàtic, ocupació, sostenibilitat, regulació, gastronomia, territori i activitat empresarial.
El fil conductor d’aquesta setmana és clar: el turisme, l’hostaleria i la restauració es troben immersos en un procés de transformació que obliga a revisar qui representa el sector, com es construeix la seva visibilitat, com canvien els comportaments dels visitants i com les empreses i les destinacions s’adapten a nous condicionants econòmics, ambientals i tecnològics.
Qui representa avui el sector turístic català?
Obrim el newsletter amb la segona entrega de la sèrie dedicada a la radiografia de l’associacionisme turístic a Catalunya, sota una pregunta tan senzilla de formular com complexa de respondre: “Qui representa qui?”. L’article analitza la realitat d’un mapa format per associacions, gremis i organitzacions empresarials que actuen en l’àmbit del turisme, l’hostaleria i la restauració, i planteja el debat sobre la representativitat real del sector.
No és només una qüestió organitzativa. En un moment en què les empreses han d’afrontar noves regulacions, transformacions laborals, canvis tecnològics i nous models turístics, saber qui articula la veu empresarial, amb quina implantació territorial i amb quina capacitat d’interlocució es converteix en una qüestió de primer ordre.
Qui explica Catalunya a la intel·ligència artificial?
Un altre dels grans temes de la setmana mira directament cap al futur immediat —un futur que, de fet, ja és present—: la manera com la intel·ligència artificial està començant a intervenir en la descoberta i la prescripció de destinacions, restaurants, allotjaments i experiències turístiques.
L’article planteja el concepte d’un destí “AI-ready”, és a dir, preparat perquè els sistemes d’intel·ligència artificial puguin trobar, entendre, interpretar i recomanar adequadament la seva oferta.
La pregunta ja no és únicament com posicionar-se a Google o a les plataformes tradicionals, sinó què sap una IA del nostre territori, dels nostres establiments, de la nostra gastronomia o de les experiències que oferim, i d’on obté aquesta informació. Una nova dimensió de la visibilitat digital que afectarà directament les petites i mitjanes empreses turístiques.
Anar de tapes també és cultura, sociabilitat i negoci
La gastronomia ocupa també un espai destacat amb una aproximació a l’hàbit d’anar de tapes, analitzat des de la seva dimensió econòmica, social i turística a partir de l’Estudi sobre el Tapeo a Espanya 2026 d’Hostelería de España.
L’article posa també l’accent en la riquesa lingüística i territorial d’aquest costum: anar de tapes, fer el toc o, a les Terres de l’Ebre, fer un rapitenc són expressions diferents d’una pràctica fortament vinculada a bars, tavernes i restaurants, però també a una determinada manera d’entendre l’espai públic, la socialització i la gastronomia.
El turista ja s’adapta al canvi climàtic. I les destinacions?
El canvi climàtic deixa de ser una qüestió de futur per convertir-se en un factor que ja condiciona el comportament turístic. La calor extrema, els canvis en la disponibilitat d’aigua, la regressió de les platges o una menor fiabilitat de la neu comencen a influir en les decisions dels visitants.
El debat que plantegem és, per tant, com s’han d’adaptar les destinacions catalanes. No es tracta únicament de mitigar emissions, sinó també de revisar calendaris, productes turístics, espais, infraestructures, activitats i formes de relacionar-nos amb el territori.
Precisament en aquest mateix àmbit, una altra notícia del newsletter posa xifres a la petjada ambiental de l’hostaleria: el consum elèctric concentra el 62% de les emissions del sector, segons l’Observatori d’Acció Climàtica del Sector Hostaler 2025. El dato permet identificar on es concentra una part molt important del marge d’actuació dels establiments a l’hora de reduir costos energètics i emissions.
L’ocupació continua creixent
L’edició recull també les darreres dades d’afiliació a la Seguretat Social. Catalunya va sumar al juliol 10.703 afiliats més en hostaleria i agències de viatges, un increment interanual del 3,2%, fins arribar a les 347.995 persones afiliades en aquestes activitats.
Una dada positiva que confirma la capacitat de generació d’ocupació del sector, però que també s’ha de llegir en un context en què moltes empreses continuen manifestant dificultats per trobar determinats perfils professionals.
En aquest sentit, expliquem també la convocatòria Forma i Contracta 2026 del SOC, que permet a empreses, gremis i associacions impulsar accions formatives vinculades a necessitats concretes de contractació.
La formació té també una concreció territorial: l’AEHT Osona-Moianès-Lluçanès organitza el 30 de setembre un nou curs de manipulació d’aliments i prevenció del malbaratament alimentari a l’Edifici El Sucre de Vic, gratuït per als establiments associats.
Pesta porcina africana: 39 setmanes d’una crisi que també afecta l’activitat econòmica
Un dels temes més sensibles d’aquesta edició és la situació provocada per la pesta porcina africana a Collserola.
Després de 39 setmanes de crisi, la segona setmana consecutiva sense nous positius constitueix una dada sanitària favorable, però les restriccions continuen vigents.
La mirada de FIHRT posa especialment l’accent en una dimensió que sovint queda en segon pla: la factura econòmica que suporten també els negocis vinculats al territori, des de la restauració fins a les activitats de natura i altres empreses que depenen de l’accés i de l’activitat a l’entorn de Collserola.
Gastronomia i territori: de Camarles a Vilanova i la Geltrú
La realitat territorial torna a tenir una presència destacada en el newsletter.
A les Terres de l’Ebre, Camarles celebra el 29 d’agost la 22a Jornada Gastronòmica de la Baldana d’Arròs, convertint la Torre de Camarles en punt de trobada al voltant de la gastronomia i el producte ebrenc.
A Vilanova i la Geltrú torna Museus a la Carta, una iniciativa que vincula gastronomia i patrimoni i que, entre l’1 de setembre i el 31 d’octubre, comptarà amb la participació de 25 establiments de restauració.
Dues iniciatives diferents però amb un denominador comú: la capacitat de la gastronomia per actuar com a element de dinamització econòmica, identitat territorial i construcció d’experiència turística.
Cultura, esdeveniments i activitat turística
El newsletter recorre també diverses propostes que demostren fins a quin punt el turisme es nodreix d’un ecosistema molt més ampli que l’allotjament o la restauració.
Cubelles Noir torna amb quatre jornades dedicades a la novel·la negra, amb literatura, cinema, debats, teatre i activitats participatives.
A Calafell, el 27è Mercat Medieval, del 28 al 30 d’agost, torna a omplir el nucli antic d’activitats i parades de productes artesans.
I a Berga, la Portal Attack es consolida com alguna cosa més que una prova ciclista: un esdeveniment esportiu convertit en festa popular i que enguany reforça també la visibilitat femenina.
Són exemples d’una mateixa realitat: cultura, esport, gastronomia i esdeveniments són també política turística i generació d’activitat per als negocis del territori.
Economia blava: 150 milions d’euros i noves oportunitats
Barcelona ha presentat la seva nova Estratègia d’Impuls de l’Economia Blava 2026-2030, que preveu mobilitzar 150 milions d’euros i ampliar la mirada cap a l’aigua dolça, alhora que reforça la col·laboració entre actors.
La iniciativa obre un espai d’oportunitat especialment interessant per al turisme nàutic i fluvial, però també per a tot l’ecosistema d’activitats, restauració, serveis i experiències vinculades al mar, als rius i al litoral.
El Delta assaja l’arròs del futur
Innovació i sector primari coincideixen en una altra de les peces destacades del newsletter. La XXIX Jornada de camp de l’arròs de l’IRTA, celebrada a Amposta, ha posat sobre el terreny diferents solucions destinades a adaptar el conreu de l’arròs a nous condicionants ambientals.
L’article resumeix el repte amb tres idees: menys aigua, més precisió i varietats més resistents a la salinitat.
Per a un territori com el Delta de l’Ebre, parlar del futur de l’arròs és parlar també de paisatge, gastronomia, restauració, cultura i atractiu turístic.
Verema, enoturisme i sector vitivinícola
El món del vi té una presència especialment important en aquesta edició.
D’una banda, torna La Verema del Cava, que entre el 28 d’agost i el 19 de setembre ofereix 20 experiències en 16 cellers del Penedès i la Conca de Barberà, combinant verema, tastos i gastronomia.
D’altra banda, les dades confirmen que la verema 2026 s’ha avançat a Catalunya. Fins al 24 d’agost els cellers catalans havien rebut 126,8 milions de quilos de raïm, un 63% més que en la mateixa data de 2025.
Completem el bloc vitivinícola amb els canvis introduïts pel Govern espanyol en el règim d’autoritzacions de plantació i replantació de vinya, adaptant-lo a la nova normativa europea, ampliant terminis, eliminant determinades sancions i introduint possibilitats de pròrroga en alguns supòsits.
Boscos, incendis i gestió del territori
En un estiu marcat novament pel risc d’incendis, les diputacions catalanes i la Generalitat han acordat establir un marc estable de cooperació per impulsar de manera coordinada la gestió dels boscos i la prevenció d’incendis.
Per al turisme rural, les activitats de natura, la restauració situada en espais naturals i moltes empreses de l’interior, la gestió forestal no és una qüestió aliena al sector: afecta directament la seguretat, l’accessibilitat, l’activitat econòmica i la capacitat de mantenir viu el territori.
Nova regulació estatal dels grups d’interès
Tanquem l’edició amb una qüestió especialment relacionada amb la representació empresarial amb què, precisament, obríem aquest newsletter.
El Reial decret llei 21/2026 crea per primera vegada un registre estatal obligatori dels grups d’interès que actuen davant l’Administració estatal. L’article analitza què canvia amb aquesta nova regulació i quines diferències presenta respecte del model que ja existeix a Catalunya.
És una qüestió directament vinculada a la transparència, la interlocució institucional i la manera com organitzacions empresarials, gremis, associacions i altres actors defensen legítimament els interessos dels sectors que representen.
Un newsletter que tanca agost mirant cap al que ve
Aquest cinquè E-FIHRT d’agost no és només un recull d’actualitat. Les notícies dibuixen un sector en què representació empresarial, intel·ligència artificial, canvi climàtic, ocupació, energia, formació, innovació agroalimentària, gastronomia, cultura, regulació i territori estan cada vegada més interconnectats.
D’aquí el títol que hem escollit per tancar el mes:
“Un sector en transformació: qui ens representa, qui ens explica i com ens adaptem”.
Tres preguntes que, en realitat, resumeixen bona part dels reptes que determinaran com evolucionaran l’hostaleria, la restauració i el turisme català durant els pròxims anys.