La FIHRT aposta per l'Economia Blava com a motor estratègic per al desenvolupament econòmic, de la mà de PIMEC
Com a membre de PIMEC, aquesta Entitat a través del Clúster Marítim Català, ha impulsat el ‘Manifest per una estratègia espanyola d’economia blava’ que defineix les bases per establir un full de ruta nacional, compartit, transversal i alineat amb les directrius europees
Pimec aposta per impulsar i consolidar l’economia blava com a motor estratègic pel desenvolupament econòmic del país.
L’entitat ha presentat al World Trade Center el ‘Manifest per una estratègia espanyola d’economia blava’, un document que promouen els clústers regionals d’Economia Blava del Clúster Marítimo Español i que defineix les bases per avançar cap a una estratègia nacional compartida, transversal i alineada amb les directrius europees en sostenibilitat, innovació i creixement competitiu.
A la jornada s’han sumat al manifest les següents entitats i empreses: la Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme FIHRT, el Gremi del Peix de Catalunya, FEDEPESCA, Pimec Turisme, el Clúster Logístic de Catalunya, Port Ginesta, IVEAEMPA, la Confraria de Pescadors de Barcelona, UGT Catalunya, CCOO de Catalunya, Advanced Leisure Services, ROCROI, Ocean Ecostructures, Gestió Nàutica de Marines, PREMIUM SERVICE.
A través del manifest es posa en relleu la necessitat de reconèixer l’economia blava com a sector estratègic pel creixement econòmic, la competitivitat i la cohesió territorial i també la urgència d’impulsar polítiques coordinades que reforcin la col·laboració publicoprivada a través d’un full de ruta d’àmbit nacional.
Així mateix, el document aposta per fomentar la innovació, la digitalització, la recerca, el desenvolupament del talent i la formació especialitzada en tots els subsectors marítims i marins i proposa la creació d’un Pla Estratègic d’Inversions amb l’objectiu de mobilitzar projectes d’alt impacte, generar ocupació de qualitat i avançar cap a un model econòmic més sostenible i competitiu.
Durant la trobada, el president del Clúster Marítimo Español, Javier Garat, ha reivindicat que “l’Estat necessita una estratègia unificada que integri les diferents iniciatives regionals i doni força a la col·laboració publicoprivada”. A més, ha destacat que Catalunya és avui un dels territoris amb més activitat econòmica vinculada al mar, amb sectors consolidats com la indústria nàutica, la logística i el comerç marítim, la recerca marina i biotecnològica, les energies renovables marines i el turisme costaner sostenible, “amb el Port de Barcelona com a peça cabdal en la consolidació de l’economia blava catalana, tant per dimensió econòmica com per capacitat d’innovació i projectes estratègics”.
La representant de Pimec i presidenta del Clúster Marítim Català, Iolanda Piedra, ha subratllat que el manifest “és un missatge clar a les administracions: cal atorgar un major pes polític i pressupostari a la mar, un espai econòmic sovint infravalorat però essencial per a la transició sostenible, la innovació i el creixement”. Sayol també ha remarcat que el conjunt d’activitats vinculades al mar pot generar milers de llocs de treball qualificats i impulsar innovació tecnològica en àmbits com la biotecnologia marina, l’enginyeria o la digitalització portuària alhora que pot crear nous espais per a empreses, recerca i emprenedoria vinculades al mar, contribuint a un ecosistema blau més competitiu i sostenible.
Entitats d’Economia Blava que ja donen suport a la iniciativa
L’acte de signatura del Manifest ha comptat amb la participació dels clústers regionals d’Economia Blava i entitats i organismes destacats que ja donaven el seu suport a la iniciativa: el Clúster Marítimo Español, el Clúster Naval Gallego, el Centro Tecnológico Naval y del Mar, el Clúster Marítimo de Cádiz, el Clúster Marítimo de Canarias, el Clúster Marítimo de Cantabria, el Clúster Marítimo y Logístico de les Illes Balears, el Clúster Marítim de Catalunya, el Clúster Marítimo-Marino de Andalucía, el Foro Marítimo Vasco, el Gobierno de Canarias, l’Autoridad Portuaria Santa Cruz de Tenerife, FEDEPORT, el Banco Español de Algas, l’Instituto Español de Oceanografía, l’Instituto Tecnológico de Canarias, la Plataforma Oceánica de Canarias, la Cátedra de Economía Azul Universidad de La Laguna, APROMAR, ASNAUTICA i Marinas de España y TURMAR Canarias.