E-FIHRT 4/DESEMBRE 2025: E-FIHRT 4/DESEMBRE 2025: Sostenibilitat, territori i valor afegit: el sector agroalimentari, turístic i comercial es reforça davant els reptes de 2026
Sostenibilitat, territori i valor afegit: el sector es prepara per als reptes de 2026
El tancament de 2025 dibuixa un escenari de transformació profunda per als sectors de l’hostaleria, el turisme, el comerç i l’agroalimentació a Catalunya. El darrer butlletí de la FIHRT reflecteix un denominador comú clar: l’aposta per la sostenibilitat, el reforç del territori i la generació de valor afegit com a palanques clau per afrontar els reptes econòmics, socials i ambientals dels propers anys.
Un dels fets més rellevants és l’aprovació, per part del Parlament de Catalunya, de la modificació de la Llei de Comerç, Serveis i Fires. El nou marc normatiu actualitza la regulació del sector per adaptar-la a la realitat actual, reforçant el paper dels ajuntaments, impulsant el comerç de proximitat, afavorint la dinamització dels municipis rurals i simplificant els tràmits administratius. Es tracta d’un pas significatiu per dotar el teixit comercial i de serveis de més flexibilitat i capacitat d’adaptació.
En paral·lel, l’activitat empresarial i associativa manté un paper central. El sector de l’hostaleria continua consolidant-se com a motor econòmic local, amb iniciatives que vinculen formació professional i ocupació, com el model impulsat al Prat de Llobregat. Alhora, el Gremi d’Hostaleria de Sitges ha expressat la seva preocupació pel nou contracte de neteja municipal, tot remarcant la voluntat de col·laboració públic-privada per garantir un entorn urbà de qualitat, especialment en municipis d’alta pressió turística.
La sostenibilitat ambiental emergeix com un dels eixos més transversals del moment. Projectes d’infraestructura verda i adaptació al canvi climàtic, com les obres hidràuliques a Alcanar Platja o la recuperació de sorra a les platges de Calafell amb suport universitari i finançament europeu, evidencien la necessitat de protegir el litoral i els nuclis habitats davant episodis climàtics extrems. En aquest mateix àmbit, la guia liderada per la Diputació de Barcelona per ajudar les destinacions turístiques urbanes a fer front al canvi climàtic reforça el paper de les administracions supramunicipals en la planificació turística sostenible.
El compromís amb el medi ambient també es reflecteix en iniciatives de restauració ecològica, com l’alliberament d’esturions al riu Ebre, i en espais de reflexió estratègica, com el primer camp d’innovació sobre la resiliència del Delta i la costa celebrat a la Ràpita. Aquestes accions posen de manifest la necessitat d’un model de desenvolupament que combini activitat econòmica, preservació del patrimoni natural i cohesió social.
El sector vitivinícola i agroalimentari continua aportant valor i identitat al territori. El debat sobre els vins desalcoholitzats a Vilafranca del Penedès evidencia la capacitat d’innovació del sector davant nous hàbits de consum, mentre que la incorporació de cinc nous Vins de Finca Qualificada reforça l’excel·lència i el prestigi de les denominacions d’origen catalanes. L’enoturisme, per la seva banda, es consolida com a eina de projecció territorial, amb iniciatives formatives com la visita de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya al celler Vall Llach.
La promoció del producte local i de proximitat és un altre dels vectors destacats. Campanyes municipals de sensibilització, calendaris com “Productes de la Terra 2026” i més de 260 activitats impulsades per la Xarxa Productes de la Terra posen l’accent en el consum responsable, la qualitat alimentària i el suport als productors locals, en línia amb les estratègies de transició agroecològica.
En l’àmbit turístic, les dades d’ocupació confirmen la fortalesa del sector, amb 2,79 milions d’afiliats a la Seguretat Social al novembre. A aquest context favorable s’hi suma la designació d’Espanya com a nova seu internacional del Consell Mundial de Viatges i Turisme, un fet que reforça el posicionament internacional del país. Al mateix temps, la promoció cultural i experiencial del territori continua avançant amb projectes com “Els ulls de la història”, el Pessebre dels Estels o els calendaris turístics comarcals, que contribueixen a diversificar l’oferta i desestacionalitzar la demanda.
En conjunt, el balanç que deixa el final de 2025 és el d’un sector en evolució, conscient dels seus reptes i decidit a afrontar-los des d’una perspectiva integral. Sostenibilitat, innovació, formació i arrelament al territori es configuren com els pilars d’un model que mira cap al 2026 amb ambició, però també amb responsabilitat.