E-FIHRT 4/MARÇ 2026: Els gremis i el territori activen una primavera de projectes, sostenibilitat i promoció
El butlletí E-FIHRT 4/MARÇ 2026: Els gremis i el territori activen una primavera de projectes, sostenibilitat i promoció presenta aquesta setmana un ecosistema sectorial molt orientat a la governança col·laborativa, la competitivitat territorial, la sostenibilitat turística, la promoció gastronòmica i comercial i la professionalització del sector.
1. Cooperació institucional i governança sectorial
Un primer bloc temàtic és la consolidació de mecanismes de coordinació entre federació, gremis, administracions i agents locals. Això es reflecteix en la implicació de la FIHRT i dels gremis en el projecte europeu TASTE, en l'activació organitzativa de Barcelona Restauració, en la constitució del Grup Assessor de Turisme de Gavà i en la creació de la Xarxa de Destinacions Turístiques Urbanes.
2. Sostenibilitat com a eix estructural, no només discursiu
La sostenibilitat apareix com a eix transversal i operatiu. Té una dimensió de transformació turística a través del projecte europeu TASTE, una dimensió de certificació i reconeixement mitjançant els distintius Compromís per a la Sostenibilitat Turística al Garraf, Vallès Oriental i Bages, i una dimensió de posicionament de destinació en iniciatives com el catàleg del Lluçanès o l’ecoturisme del Delta. Això indica que el relat del butlletí no tracta la sostenibilitat com una etiqueta reputacional, sinó com un conjunt d’instruments de política sectorial: capacitació, acreditació, interpretació territorial i millora de la proposta de valor turística.
3. Promoció de producte local i cadena agroalimentària-turística
Un altre nucli central és la connexió entre restauració, territori i producció agroalimentària. En aquest sentit destaquen el nou segell “Peix de Llotja” per a la restauració de proximitat, la presència de Llet Nostra com a solució per al canal professional, la nova marca agroalimentària IMPLICAT, la II Guia dels Millors Olis d’Oliva Verge Extra de Catalunya i, de manera indirecta, la promoció enogastronòmica associada a mostres, fires i accions territorials.
4. Dinamització econòmica a través d’esdeveniments i campanyes de primavera
La “primavera” del titular es concreta en una alta densitat d’accions promocionals i esdeveniments: Festa del Xató de Vilafranca, Xatonada Popular de Calafell, Mostra de Vins de Castelldefels, Festa de l’Ecoturisme del Delta, Ruta de Tapes de Primavera de Rubí, Sitges Tapa a Tapa, i la campanya de primavera de la Unió de Comerç Rapitenc.
Aquestes iniciatives funcionen com a dispositius de tracció de demanda, animació comercial urbana, desestacionalització i activació de consum de proximitat. La promoció ja no és només comunicació, sinó programació experiencial articulada amb comerç, restauració i identitat local.
5. Innovació, digitalització i adaptació competitiva
La innovació apareix en diversos nivells: reflexió estratègica en la peça sobre contractació pública, innovació i talent; digitalització comercial amb AmpostaGO; noves eines de visita i fidelització com el passaport turístic de Ferrocarrils; i reconeixement a iniciatives innovadores als Premis Alimara.
També és rellevant l’aparició d’un nou actor emergent com la primera associació catalana de la indústria d’insectes, que apunta a nous vectors productius vinculats a la innovació alimentària.
6. Professionalització, talent i estructuració del sector
El butlletí també posa el focus en la necessitat de reforçar capacitats professionals i lideratges organitzatius. Això es veu en la peça específica sobre talent, en els processos de renovació o reforç institucional com el nou president de l’Associació de Comerç de Camarles i Lligallos, i en l’activació d’òrgans de treball i representació sectorial.
Tècnicament, això remet a reptes clàssics del sector: captació i retenció de talent, actualització competencial, lideratge gremial i millora de la interlocució amb les administracions.
7. Inclusió, accessibilitat i protocols de seguretat
Qualitat social i seguretat en la destinació. S’hi inclouen la Xarxa de Lavabos Amics de la Menstruació als establiments de restauració, el nou protocol davant les violències sexuals en espais d’oci a Gavà, el protocol de la Diputació de Barcelona per prevenir i afrontar la violència masclista als allotjaments turístics, la campanya de promoció del turisme accessible de Catalunya i la constitució del Grup de Treball sobre Celiaquia. Des d’una òptica tècnica, aquest conjunt d’accions amplia la noció de qualitat turística: no només servei i experiència, sinó també accessibilitat, salut pública, inclusió i entorns segurs.
8. Posicionament territorial i construcció de relat de destinació
Diverses peces apunten a una estratègia de relat territorial: el Lluçanès com a “Territori Serè”, la difusió dels paisatges de la Volta Ciclista a Catalunya, la promoció del patrimoni natural i ferroviari per part de Ferrocarrils, o la nova Lliga d’Escalades del Berguedà. Aquí el butlletí mostra com el territori es converteix en producte narratiu i experiencial, combinant paisatge, esport, patrimoni, mobilitat i identitat local per construir posicionament competitiu.
9. Desenvolupament rural i equilibri territorial
La publicació també incorpora una dimensió de cohesió territorial amb la 3a convocatòria d’ajuts al tiquet rural per 3 M€, orientada a activitat econòmica i ocupació a les zones rurals Leader. En termes tècnics, això connecta el sistema turístic i hosteler amb polítiques més àmplies de reequilibri territorial, suport a l’emprenedoria i dinamització de zones rurals.
10. Context de mercat i cicle sectorial
Finalment, el butlletí d'aquesta setmana incorpora una dada de context rellevant: l’ocupació turística supera els 2,75 milions de treballadors afiliats, amb un increment interanual del 2,5% al febrer i 65.927 treballadors més.
En nostre és un sector en moviment, amb activitat, expansió i necessitat de noves eines de gestió, formació, sostenibilitat i promoció
Per més informació i detall, accedix al butlletí clicant aquí