Anar de tapes, fer el toc o fer un rapitenc: moltes maneres de dir un costum que també és negoci
L’Estudi sobre el Tapeo a Espanya 2026 d’Hostelería de España confirma el pes econòmic, social i turístic d’una fórmula gastronòmica que continua evolucionant sense perdre l’arrel tradicional. Per a prop del 40% dels establiments, les tapes ja representen entre una quarta part i la meitat de la facturació.
La tapa continua sent una de les expressions més reconeixibles de la gastronomia i de la manera de socialitzar al voltant d’una taula o d’una barra. Però més enllà del seu valor cultural, el tapeig és també una activitat econòmica rellevant per als establiments de restauració.
Així ho constata l’Estudi sobre el Tapeo a Espanya 2026, elaborat per Hostelería de España en el marc del Dia Mundial de la Tapa, que analitza els hàbits de consum, les preferències dels clients i el pes que aquesta oferta té en els negocis d’hostaleria.
La tapa, un producte rendible per a gairebé tres de cada quatre establiments
Una de les dades més significatives de l’estudi és que el 73,6% dels hostalers considera la tapa un producte rendible des del punt de vista empresarial.
El seu pes sobre la facturació tampoc és menor. En concret, el 37,6% dels establiments assenyala que el tapeig representa entre el 25% i el 50% de la seva facturació. Per a un 18,8% suposa entre el 50% i el 75%, i per a un 10,6% supera fins i tot el 75%.
Les dades mostren, per tant, que en una part important de la restauració la tapa ha deixat de ser simplement un complement a la beguda per convertir-se en una línia central de l’oferta gastronòmica i del model de negoci.
De fet, el 63,6% dels establiments considera que el tapeig és clau dins de la seva oferta, mentre que el 58,9% considera que continuarà sent clarament un dels pilars del sector.
Tradició sí, però amb una oferta que evoluciona
La tradició continua imposant-se. El 80,7% dels enquestats prefereix les tapes tradicionals, molt per davant de les propostes innovadores o gurmet. Al mateix temps, el producte de proximitat guanya protagonisme: un 51,2% manifesta preferència per tapes elaborades amb producte local.
Aquesta vinculació amb el territori és especialment significativa des del punt de vista turístic. Segons l’estudi, el 92% de la restauració aposta per la gastronomia local a l’hora d’elaborar les tapes, mentre que un 96,5% de la clientela demana la tapa més representativa de la regió que visita.
La tapa es converteix així en una porta d’entrada al producte, a la cuina i a la identitat gastronòmica de cada territori.
Ara bé, tradició no significa immobilisme. El 73,4% dels establiments ha modificat la seva oferta de tapes durant els darrers dos anys, principalment per ampliar la varietat, incorporar productes diferents, adaptar-se a noves tendències de consum o respondre a perfils específics de client.
Truita de patates, ensaladilla, braves i croquetes
I quan es tracta d’escollir, els clàssics continuen dominant.
Entre els consumidors espanyols, la truita de patates ocupa la primera posició, seguida de l’ensaladilla, les patates braves i les croquetes.
Els visitants internacionals presenten algunes diferències: el pernil és la primera opció entre els estrangers, seguit de la truita espanyola i les croquetes.
Una diferència que reforça també el paper del tapeig com a aparador internacional d’alguns dels productes gastronòmics més identificables del país.
El 65% surt de tapes almenys una vegada per setmana
El tapeig manté, a més, una freqüència de consum elevada. El 65,1% dels consumidors surt de tapes una o diverses vegades per setmana: un 38,5% ho fa una vegada i un 26,6%, diverses vegades.
I continua sent, sobretot, una activitat social. El 84,2% tapeja amb amics, el 54% amb la família i el 44,6% amb la parella. Només un 5,4% declara fer-ho sol.
Aquesta dimensió social explica que el 97,7% dels enquestats consideri el tapeig una pràctica que defineix socialment el país, reforçant-ne la dimensió cultural més enllà de la pròpiament gastronòmica.
Més d’un terç de les tapes ja supera els quatre euros
L’estudi també permet observar l’evolució dels preus.
El 32,1% de les tapes té un preu mitjà d’entre 1,90 i 2,50 euros i un altre 31,2% se situa entre 2,50 i 4 euros. Però la franja quantitativament més important és ja la superior: el 36,7% supera els quatre euros.
Pel que fa a la despesa per sortida, gairebé la meitat dels clients, el 49,6%, gasta entre 10 i 20 euros, mentre que un altre 26% se situa entre 20 i 30 euros. El 17,9% gasta menys de 10 euros i només un 6,5% supera els 30 euros.
Gastronomia, territori i aprofitament
L’informe aporta encara una altra dada especialment interessant per al sector: el 74% dels establiments utilitza les tapes com a recurs de cuina d’aprofitament.
Una pràctica que connecta una fórmula gastronòmica tradicional amb alguns dels principals reptes actuals de la restauració: millor gestió del producte, reducció del malbaratament, control dels costos i aprofitament de les primeres matèries.
En conjunt, l’estudi dibuixa una tapa que manté intacta la seva dimensió social i tradicional, però que alhora evoluciona com a producte gastronòmic, reclam turístic i eina de rendibilitat empresarial.
No és casualitat que el Dia Mundial de la Tapa, nascut el 2014 de la mà de Saborea España i impulsat per Hostelería de España, treballi aquest 2026 per donar suport a la iniciativa de convertir “el tapeo” en Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Perquè darrere d’una truita, unes braves, unes croquetes o una tapa elaborada amb producte del territori hi ha molt més que una manera de menjar: hi ha restauració, cultura gastronòmica, socialització, turisme i activitat econòmica.