CONTRACTACIÓ PÚBLICA. INNOVACIÓ? TALENT?
En un entorn de canvis profunds, diversos i ràpids, la capacitat de les empreses i dels territoris per innovar i formar, atreure i retenir talent és un pilar estructural de supervivència.
Segons Copilot, “L’Administració pública és el principal configurador de l’ecosistema d’innovació i talent, no pel que declara en estratègies, sinó per com compra.” “Quan compra al preu més baix, externalitza risc, concentra valor i expulsa talent; quan compra amb visió estratègica, crea mercat per a la innovació, fa viables pimes intensives en coneixement i converteix la despesa pública en inversió en capacitats.”
De manera aproximada, en les licitacions públiques de serveis el criteri econòmic representa el 55% del total, i la fórmula de valoració econòmica directament proporcional s’utilitza en el 80% dels casos. Una empresa que fa una baixa del 35% pot guanyar sense tenir la millor oferta tècnica, o una altra la pot perdre per dècimes de punt perquè “només” proposa una baixa del 10%.
Segons dades d’OIReScon, el 2024 la contractació pública a Espanya va pujar a més de 113 mM€ excloent-ne els contractes menors. El 10,9% del PIB i el 24,2% de la despesa pública. En el sector serveis es van licitar contractes no menors oberts per 34 mM€, adjudicats amb una baixa mitjana del 20,7% de l’import licitat.
Preparar una oferta no és gratuït. Requereix experiència, creativitat i recursos. Si el cost és del 5% del pressupost ofert, parlem de més d’1 mM€ invertits per les empreses guanyadores. I les perdedores?
Si la contractació pública ha de potenciar la innovació, és lògic que els criteris d’adjudicació premiïn l’oferta més barata per damunt de la millor oferta tècnica? Crec que no.
És possible que l’adjudicatari faci la feina amb el detall, la dedicació i la qualitat necessaris amb un 25% o un 30% menys de recursos? Segur que no.
Tirar endavant una empresa és un esforç ingent: requereix passió i il·lusió, córrer riscos i molt d’esforç. Si, a més, aquesta vol ser —per convicció, no per coacció— innovadora, sostenible, socialment responsable, equitativa, igualitària, conciliadora, regeneradora, sensible al talent i a la formació, remuneradora per damunt de la mitjana, amb ambició de créixer i rendible, l’esforç esdevé herculi.
En la nova societat que s’està formant a partir de la digitalització, la IA, la robòtica, la biotecnologia, la regeneració, l’economia circular i d’impacte, el canvi climàtic, la revolució social i política, l’administració pública ha de ser un catalitzador d’adaptació i anticipació al canvi.
Però els criteris de contractació majoritàriament utilitzats generen uns costos per a les empreses i detreuen un gran volum de recursos que minven la competitivitat i la rendibilitat de les empreses, sobretot pimes i micropimes, per a les quals qualsevol esforç és molt més gran.
Així doncs, talent? Innovació? Vostès tenen la resposta.
Angel Diaz, CEO d'Advanced Leisure Services SL, soci de la FIHRT