Actualitat

• 19 Agost 2026

L’ampliació incorpora territoris de més d’una vintena de comarques, des del Pirineu fins a les Terres de l’Ebre, i completa també la integració de 17 municipis que fins ara només estaven inclosos parcialment.

La Denominació d’Origen Catalunya ha ampliat de manera significativa la seva zona de producció amb la incorporació de 60 nous termes municipals, en el marc de l’actualització del seu Plec de Condicions. D’aquests, 44 s’incorporen sense coexistir amb cap altra denominació d’origen, mentre que els altres 16 comparteixen territori amb una altra DO catalana.

L’ampliació reforça especialment el caràcter transversal de la DO Catalunya, amb noves zones productores al Pirineu, Ponent, la Catalunya Central, les comarques metropolitanes, Girona, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

La modificació no respon únicament a una ampliació administrativa. El Consell Regulador ja va obrir a finals de 2024 un procés perquè ajuntaments, particulars i ens supramunicipals poguessin sol·licitar la incorporació de nous territoris. Entre els requisits hi havia acreditar l’existència o un interès real en l’activitat vitivinícola, les condicions adequades per al cultiu de la vinya i, quan corresponia, la presència històrica d’aquest conreu. Les sol·licituds es van poder presentar fins al 31 de desembre de 2024.

L’objectiu és adaptar la delimitació de la DO a la realitat actual del sector i permetre que viticultors i elaboradors de territoris que fins ara en quedaven fora puguin elaborar vins emparats per la DO Catalunya, sempre que compleixin la resta de requisits establerts al Plec de Condicions.

Els nous municipis, comarca per comarca

La incorporació té una extensió territorial especialment destacada. Els nous municipis identificats es reparteixen de la manera següent:

• Alt Empordà: el Far d’Empordà, Sant Pere Pescador, Saus, Camallera i Llampaies i la Vajol.
• Alt Urgell: la Seu d’Urgell.
• Bages: Castellbell i el Vilar, Marganell, Monistrol de Montserrat, Sant Feliu Sasserra i Sant Vicenç de Castellet.
• Baix Camp: Arbolí.
• Baix Ebre: Alfara de Carles i Paüls.
• Baix Llobregat: Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, el Papiol, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern.
• Barcelonès: Santa Coloma de Gramenet.
• Cerdanya: Llívia.
• Conca de Barberà: Savallà del Comtat.
• Garrigues: els Torms.
• Garrotxa: les Planes d’Hostoles.
• Maresme: Palafolls i Pineda de Mar.
• Moianès: l’Estany i Moià.
• Montsià: Amposta i Ulldecona.
• Noguera: Camarasa, Oliola, la Sentiu de Sió i Vilanova de Meià.
• Osona: Sant Julià de Vilatorta i Santa Maria de Besora.
• Pallars Sobirà: Alt Àneu, Esterri d’Àneu, Rialp i Soriguera.
• Segrià: Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sudanell i Sunyer.
• Selva: Blanes, Fogars de la Selva i Santa Coloma de Farners.
• Solsonès: Odèn.
• Tarragonès: Salou.
• Vallès Occidental: Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Palau-solità i Plegamans, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Ullastrell.
• Vallès Oriental: Figaró-Montmany, Llinars del Vallès, Montseny i Santa Eulàlia de Ronçana.

Entre les comarques amb més noves incorporacions destaquen, per tant, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, amb sis municipis cadascuna; el Bages, amb cinc; i l’Alt Empordà, la Noguera, el Pallars Sobirà, el Segrià i el Vallès Oriental, amb quatre cadascuna.

Setze municipis compartiran territori amb una altra DO

La majoria dels nous termes s’integren exclusivament en la DO Catalunya. En 16 casos, però, hi haurà coexistència amb una altra denominació.

Amb la DO Costers del Segre coexistiran Alt Àneu, Esterri d’Àneu, Rialp, la Sentiu de Sió, Soriguera i Vilanova de Meià. Amb la DO Pla de Bages, Castellbell i el Vilar, l’Estany, Marganell, Moià, Monistrol de Montserrat, Sant Feliu Sasserra i Sant Vicenç de Castellet. També s’incorporen Llinars del Vallès i Santa Coloma de Gramenet, en coexistència amb la DO Alella, i Salou, amb la DO Tarragona.

Disset municipis passen d’una incorporació parcial a una incorporació completa

La modificació introdueix també un segon canvi rellevant. Disset municipis que ja formaven part de la DO Catalunya només de manera parcial, perquè la delimitació afectava determinats agregats o parcel·les cadastrals, passen ara a estar-hi inclosos íntegrament.

Són Agramunt i Vilagrassa, a l’Urgell; Alcarràs, Almacelles, Lleida i Torrebesses, al Segrià; Barcelona, al Barcelonès; les Borges Blanques i Juneda, a les Garrigues; Caldes de Montbui, al Vallès Oriental; Castell de Mur, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà i Tremp, al Pallars Jussà; Cubells, a la Noguera; la Morera de Montsant, al Priorat, i Sabadell, al Vallès Occidental.

En casos com Torrebesses, Tremp, Vilagrassa o Sabadell, el Plec de Condicions anterior limitava expressament l’àmbit de la DO a determinades parcel·les, finques o antics termes i agregats. La nova delimitació elimina aquestes limitacions i incorpora el conjunt del terme municipal.

Una DO concebuda per representar la diversitat vitivinícola catalana

La DO Catalunya es va crear l’any 1999 amb una concepció territorial àmplia, superposant-se en determinades zones a altres denominacions catalanes i permetent al mateix temps donar cobertura a territoris vitivinícoles que no encaixaven en cap altra DO.

Segons l’INCAVI, actualment la denominació abasta més de 41.000 hectàrees de superfície vitivinícola i representa més del 50% del vi català embotellat amb denominació d’origen.

La nova ampliació accentua precisament aquesta funció. La incorporació de municipis tan diferents com Llívia, la Seu d’Urgell, Amposta, Ulldecona, Blanes, Odèn, Terrassa, Salou o Sant Cugat del Vallès evidencia una realitat vitivinícola molt diversa, amb climes, altituds, paisatges i condicions agronòmiques notablement diferents.

La DO Catalunya reforça així el seu paper com a denominació transversal del país i amplia les possibilitats perquè nous projectes vitivinícoles puguin vincular la seva producció a un segell d’origen, qualitat i identificació territorial.