Som Ruralitat mobilitza 3,75 milions d'euros per generar oportunitats als micropobles de les Terres de l'Ebre
El projecte, amb 3 milions d’euros procedents del Fons de Transició Nuclear, aposta per les cooperatives agràries, la recuperació del mosaic agroforestal i la generació d’activitat econòmica com a eines contra el despoblament
Les Terres de l’Ebre impulsen Som Ruralitat, un projecte de dinamització socioeconòmica que vol reforçar les oportunitats dels micropobles, preservar l’activitat agrària i contribuir a fixar població al territori. La iniciativa compta amb un pressupost global de 3,75 milions d’euros, dels quals 3 milions seran aportats pel Fons de Transició Nuclear, amb un desplegament previst durant el període 2026-2028.
El projecte, impulsat per Fites Terres de l’Ebre i la Cooperativa Agrícola Sant Isidre de la Fatarella, parteix d’una concepció àmplia de la ruralitat: mantenir vius els municipis petits requereix activitat econòmica, serveis, empreses, pagesia, gestió del territori i capacitat per generar noves oportunitats professionals i empresarials.
La iniciativa va ser presentada institucionalment el 5 d’agost pel delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, i s’emmarca en les actuacions destinades a diversificar i reforçar l’economia dels territoris afectats per la futura transició nuclear.
Les cooperatives, com a motors de desenvolupament rural
Un dels elements diferencials de Som Ruralitat és el paper que atribueix a les cooperatives agràries, no únicament com a estructures vinculades a la producció i comercialització agroalimentària, sinó també com a possibles pols de dinamització econòmica, social i territorial.
El projecte vol promoure experiències d’intercooperació i noves fórmules de col·laboració capaces de donar resposta als reptes que afronten les zones rurals: envelliment de la població, manca de relleu generacional, abandonament de terres, pèrdua d’activitat econòmica i necessitat de crear oportunitats laborals que permetin als joves desenvolupar el seu projecte de vida al territori.
La iniciativa contempla un primer àmbit de diagnosi compartida i definició d’eixos estratègics, dotat amb 625.000 euros, que ha de permetre identificar necessitats i construir actuacions conjuntes a partir de la realitat dels municipis i dels seus agents econòmics.
Més de 2,7 milions contra el despoblament i per recuperar el mosaic agroforestal
La principal partida del projecte, 2,715 milions d’euros, es destinarà a actuacions orientades a combatre el despoblament i mantenir o recuperar el mosaic agroforestal.
Es tracta d’una qüestió que va molt més enllà de la producció agrària. L’abandonament progressiu dels conreus modifica el paisatge, incrementa la continuïtat de les masses forestals i pot augmentar la vulnerabilitat davant dels grans incendis.
Per això, mantenir l’activitat agrària també significa gestionar el paisatge, preservar patrimoni, produir aliments, conservar biodiversitat i incrementar la resiliència dels municipis rurals.
A aquesta línia s’hi afegeixen 410.000 euros destinats específicament a prevenció i resiliència davant dels grans incendis forestals mitjançant la silvopastura, recuperant així el paper de la ramaderia extensiva com a instrument de gestió del territori.
Ruralitat, producte local, restauració i gastronomia
Des de la perspectiva de la Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT), projectes d’aquestes característiques també tenen una incidència directa sobre el model turístic i gastronòmic que es vol construir als territoris rurals.
No hi ha gastronomia de territori sense producte, ni producte sense pagesia, ramaderia, pesca, elaboradors i empreses agroalimentàries capaces de mantenir viva aquesta activitat.
La restauració és, en aquest sentit, un dels principals aparadors del sector primari. Quan un restaurant incorpora productes locals a la seva oferta, explica la seva procedència i els vincula a la cuina tradicional o contemporània del territori, està generant una cadena de valor que connecta productor, elaborador, restaurador i consumidor.
Aquesta relació resulta especialment important a les Terres de l’Ebre, on la gastronomia està profundament vinculada al paisatge i a les activitats productives: l’arròs, l’oli, els cítrics, el vi, la mel, els productes de l’horta, la pesca, el marisc, la ramaderia i moltes altres produccions configuren una identitat gastronòmica que constitueix, alhora, un actiu turístic de primer ordre.
El turisme com a aliat de la ruralitat
La revitalització dels micropobles tampoc es pot desvincular del turisme rural, gastronòmic, cultural, actiu i de natura.
Un model turístic ben integrat en el territori pot contribuir a mantenir restaurants, allotjaments, comerços i serveis, generar demanda per als productors locals i crear oportunitats empresarials que complementin altres activitats econòmiques.
Aquesta és també una via per avançar en objectius que el sector turístic català persegueix des de fa anys: desestacionalitzar la demanda, distribuir els fluxos de visitants, generar activitat fora dels grans pols turístics i incrementar el retorn econòmic i social del turisme sobre el territori.
El repte és que el visitant no sigui únicament un consumidor del paisatge, sinó que contribueixi a l’economia que el manté viu: allotjant-se al territori, menjant als seus restaurants, comprant als productors i comerços locals, visitant explotacions i empreses agroalimentàries i descobrint-ne el patrimoni cultural i gastronòmic.
3 milions del Fons de Transició Nuclear
El Govern donarà suport a Som Ruralitat amb 3 milions d’euros procedents del Fons de Transició Nuclear, distribuïts en tres anualitats: 700.000 euros el 2026, un milió d’euros el 2027 i 1,3 milions el 2028.
El pressupost total del projecte arriba als 3.750.000 euros.
La utilització dels recursos del Fons per impulsar iniciatives d’aquesta naturalesa permet abordar la transició nuclear des d’una perspectiva més àmplia. La diversificació econòmica dels municipis afectats no passa exclusivament per atraure noves inversions industrials, sinó també per reforçar el teixit empresarial existent, el sector primari, les petites empreses, els autònoms, el comerç, la restauració, els serveis i les activitats turístiques.
Precisament, una de les claus dels propers anys serà aconseguir que els recursos extraordinaris vinculats a la transició nuclear es transformin en activitat econòmica estructural i permanent.
Fer de la ruralitat una oportunitat
Som Ruralitat planteja, en definitiva, una visió en què desenvolupament econòmic, agricultura, cooperativisme, gestió forestal, prevenció d’incendis, lluita contra el despoblament i generació d’oportunitats formen part d’una mateixa estratègia.
Per a la FIHRT, aquesta mirada transversal és especialment necessària. Els restaurants, allotjaments i empreses turístiques dels municipis rurals també són serveis essencials per mantenir viu el territori, alhora que constitueixen una porta d’entrada perquè visitants i consumidors coneguin el producte, la cultura, el patrimoni i la identitat gastronòmica de cada comarca.
La ruralitat no s’ha d’entendre únicament com un espai que cal protegir, sinó com un territori on viure, treballar, emprendre, produir i generar activitat econòmica.
I és precisament aquesta capacitat de crear economia arrelada al territori la que determinarà que els micropobles puguin afrontar amb més garanties reptes com el despoblament, el relleu generacional i la transformació econòmica que comportarà la transició nuclear.