Eficiència, estalvi i modernització: el 5 d'agost s'obren els nous ajuts per a l'hostaleria

La Federació treballa des de fa setmanes amb els gremis i les empreses, en estreta col·laboració amb Marc Folch i B2B Club de Compras, per preparar una convocatòria dotada amb 15 milions d’euros que permetrà obtenir ajuts d’entre 5.000 i 11.000 euros per establiment per renovar equipaments i millorar l’eficiència energètica

La FIHRT fa setmanes que treballa amb els seus gremis i les empreses del sector davant la imminent obertura de la nova línia d’ajuts del Ministeri d’Indústria i Turisme destinada a millorar l’eficiència energètica dels establiments d’hostaleria.

La convocatòria s’obrirà el pròxim 5 d’agost, a les 10.00 hores, a través de la seu electrònica del Ministeri d’Indústria i Turisme, i disposarà d’una dotació global de 15 milions d’euros.

Els ajuts, d’entre 5.000 i 11.000 euros per establiment, estan orientats a facilitar la substitució i renovació d’equipaments per alternatives més eficients energèticament, contribuint al mateix temps a reduir els consums, les emissions i els costos d’explotació de les empreses.

L’interès del sector ha estat immediat. Més d’un centenar d’empreses ja han contactat amb la FIHRT per informar-se, estudiar les seves necessitats d’inversió i començar a preparar la documentació abans, fins i tot, que s’obri formalment el termini de presentació de sol·licituds.

Una oportunitat per renovar els equipaments de bars, restaurants i allotjaments

La convocatòria està destinada a empreses vinculades a les activitats d’allotjament i restauració i permet actuar sobre un dels principals factors estructurals de despesa del sector: el consum energètic.

La restauració treballa amb equipaments que funcionen moltes hores al dia i que tenen una incidència directa sobre la factura energètica: fred comercial, refrigeració, climatització, cocció, rentat, conservació d’aliments, extracció i equipaments professionals de cuina, entre d’altres.

En molts establiments, especialment els de més antiguitat, encara funcionen equips amb consums molt superiors als que ofereixen les noves generacions de maquinària professional.

Per això, la FIHRT considera especialment interessant una línia que permet combinar modernització empresarial, reducció del consum energètic, disminució dels costos fixos i millora de la sostenibilitat.

No es tracta només de consumir menys energia. Es tracta també de millorar la competitivitat de les empreses.

L’hostaleria representa una part fonamental del teixit turístic espanyol. Tal com ha destacat Hostelería de España en informar sobre aquesta convocatòria, el sector concentra prop del 40% de les empreses vinculades al turisme i al voltant del 60% de l’ocupació turística, fet que evidencia l’impacte potencial que pot tenir una política de modernització dels seus equipaments.

La FIHRT fa setmanes que prepara la convocatòria

La Federació ha volgut anticipar-se a l’obertura oficial dels ajuts.

Des de fa setmanes, la FIHRT informa els gremis i les empreses sobre les característiques de la convocatòria i treballa perquè els establiments interessats puguin arribar al 5 d’agost amb una part important de la feina preparada.

La resposta confirma la necessitat d’aquest acompanyament: més d’un centenar d’empreses s’han interessat ja per aquesta línia a través de la FIHRT.

Preparar correctament una sol·licitud no consisteix únicament a emplenar un formulari. Cal analitzar les necessitats de l’establiment, identificar els equipaments susceptibles de substitució, determinar les inversions més adequades, obtenir pressupostos i recopilar la documentació empresarial i tècnica necessària.

Aquesta complexitat afecta especialment les microempreses i petites empreses, que constitueixen la immensa majoria del sector i que difícilment disposen de departaments interns especialitzats en subvencions.

És aquí on la funció dels gremis i les organitzacions empresarials adquireix una especial rellevància.

Treball conjunt amb Marc Folch i B2B Club de Compras

Per facilitar aquest procés, la FIHRT treballa estretament amb Marc Folch i B2B Club de Compras, amb qui la Federació col·labora per apropar a les empreses solucions, equipaments i proveïdors adaptats a les necessitats del sector.

Aquest treball conjunt permet abordar els projectes des d’una perspectiva integral: identificar les necessitats reals de cada establiment, estudiar les inversions, seleccionar els equipaments adequats i coordinar la preparació de la documentació necessària.

L’objectiu és especialment clar: aconseguir que la complexitat administrativa no impedeixi que les micro i petites empreses puguin accedir als recursos públics disponibles.

La FIHRT considera que les organitzacions empresarials territorials tenen precisament aquesta funció: transformar convocatòries complexes en oportunitats accessibles per a les empreses.

Una convocatòria positiva, però en el pitjor moment del calendari

La FIHRT valora positivament que s’hagi creat una línia específica per facilitar la modernització i l’eficiència energètica de l’hostaleria.

Tanmateix, el calendari escollit mereix una reflexió.

La convocatòria s’obrirà el 5 d’agost i el termini finalitzarà el 30 de setembre de 2026.

És difícil trobar un període menys adequat per demanar a les empreses turístiques i hostaleres que preparin inversions, pressupostos, documentació tècnica i expedients administratius.

Agost no és un mes de vacances per a l’hostaleria. És un dels mesos de més activitat de l’any.

Restaurants, bars, hotels, càmpings i altres establiments afronten durant aquestes setmanes elevats nivells d’activitat, més serveis, més clients i unes plantilles sotmeses a una forta pressió operativa.

Paral·lelament, gestories, enginyeries, consultories, proveïdors i administracions redueixen habitualment la seva activitat durant el mateix període.

Precisament per això la FIHRT ha començat a treballar setmanes abans de l’obertura de la convocatòria.

Si es vol que els ajuts arribin realment a les micro i petites empreses, no només cal dissenyar correctament els programes: també cal dissenyar els terminis pensant en la realitat dels seus destinataris.

I a Catalunya, qui s’ocupa de la restauració?

Aquesta convocatòria estatal obre, però, una reflexió molt més profunda que la FIHRT considera necessari plantejar.

Per què Catalunya no ha impulsat una línia pròpia d’aquestes característiques destinada específicament a modernitzar i millorar l’eficiència energètica dels bars i restaurants?

Altres comunitats autònomes, entre elles Astúries o Aragó, han desenvolupat diferents programes de suport a l’eficiència energètica, la modernització empresarial o les empreses turístiques.

No tots aquests programes són idèntics a la convocatòria estatal que ara s’obre, però demostren que existeix marge perquè les comunitats autònomes desenvolupin polítiques pròpies adaptades a les necessitats del seu teixit empresarial.

I això ens porta inevitablement a Catalunya.

Què ha fet Comerç per impulsar específicament aquesta transformació de la restauració?

La restauració està situada administrativament, des de fa anys, en l’òrbita de les polítiques de Comerç.

Però costa identificar en els darrers anys una política estructural i específica d’inversió i modernització de bars i restaurants proporcional al pes econòmic, laboral i territorial del sector.

I si mirem cap a Turisme apareix una paradoxa encara més evident.

Catalunya ha convertit la gastronomia en un dels grans eixos del seu posicionament turístic.

Parlem de cuina catalana, producte local, productors, restauradors, mercats, paisatge, territori, cultura gastronòmica i experiències enogastronòmiques com a elements essencials de la destinació Catalunya.

Amb iniciatives com CATALUNYA REGIO MUNDIAL DE LA GASTRONOMIA, Turisme ha assumit un paper protagonista en la reivindicació i projecció de la gastronomia catalana i en la posada en valor de la nostra cuina com un dels grans actius del país.

Ho compartim.

La gastronomia és cultura, identitat, economia, territori i turisme.

Però aleshores apareix una contradicció que hem de ser capaços d’afrontar.

Si la restauració és Turisme quan promocionem Catalunya, per què deixa de ser-ho quan parlem d’ajuts, inversió i competitivitat?

Turisme ha disposat de línies específiques destinades a millorar l’eficiència energètica dels allotjaments turístics, facilitant inversions orientades a reduir consums i modernitzar les seves instal·lacions.

És positiu i necessari.

Però els restaurants també tenen cambres frigorífiques, climatització, equips de cocció, extracció, rentat, refrigeració i instal·lacions que consumeixen energia durant moltes hores cada dia.

Si els restaurants són imprescindibles per construir el relat de Catalunya com a destinació gastronòmica, també haurien de formar part de les polítiques destinades a modernitzar les empreses que fan possible aquesta destinació.

No podem reivindicar-los quan parlem de cuina catalana, producte de proximitat, territori, cultura o promoció turística i deixar-los en terra de ningú quan arriba el moment de parlar d’inversió.

On pertany la restauració? I, sobretot, on volem que sigui?

Aquest és un debat que Catalunya fa massa temps que ajorna.

Històricament, la restauració va ser regulada com una activitat vinculada al sector turístic i, progressivament, va anar quedant situada dins l’àmbit administratiu de Comerç.

Però la pregunta continua sense estar resolta.

Què és administrativament la restauració?

Comerç? Turisme? Gastronomia? Sector agroalimentari? Serveis?

En realitat, és totes aquestes coses alhora.

I aquesta transversalitat hauria de ser una fortalesa, no una debilitat.

El problema apareix quan ser transversal significa acabar entre diferents departaments sense que ningú assumeixi plenament una política específica de competitivitat per al sector.

Des de la FIHRT considerem que Catalunya necessita afrontar aquesta qüestió.

La restauració és un sector econòmic amb personalitat pròpia, format majoritàriament per microempreses, petites empreses i autònoms, profundament vinculat al territori, al producte agroalimentari, al comerç, al turisme, a la cultura i a la identitat del país.

I necessita polítiques pròpies de modernització, inversió, digitalització, sostenibilitat, eficiència energètica, formació, professionalització i competitivitat.

Perquè darrere de cada campanya que posa en valor la cuina catalana hi ha milers d’empresaris i treballadors que cada dia aixequen la persiana d’un restaurant, un bar o una cafeteria.

La gastronomia també necessita inversió.

La convocatòria estatal que s’obrirà el 5 d’agost és una bona oportunitat i la FIHRT treballa perquè el màxim nombre possible d’empreses pugui aprofitar-la.

Però també ens obliga a plantejar una pregunta que va molt més enllà d’aquesta subve