Una nova intervenció arqueològica a la Balma de Castelló confirma el seu potencial científic i formatiu
Un equip investigador de l’IPHES-CERCA ha dut a terme una nova intervenció arqueològica a la Balma de Castelló, al terme municipal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, entre els dies 21 a 24 d’abril. L’actuació s’emmarca en el projecte de recerca que explora el potencial arqueològic d’aquesta cavitat, també coneguda com la Cova del Cingle. En aquest projecte hi col·labora l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.
La campanya ha consistit en una petita excavació arqueològica, que dona continuïtat als treballs de prospecció iniciats fa tot just un any, i que ha tingut com objectiu caracteritzar el dipòsit sedimentari i la seqüencia cronocultural del jaciment. Els resultats obtinguts fins ara confirmen l’interès científic de la cavitat, amb la identificació de nivells corresponents al Neolític antic epicardial (entre 6.200 i 5700 anys abans del present) i evidències d’ocupacions més antigues, molt probablement del Paleolític superior.
Aquests resultats reforcen les expectatives generades en fases prèvies de recerca, quan ja es van recuperar restes arqueològiques que apuntaven cap a una llarga seqüència d’ocupació humana a la cavitat. Els resultats d’aquesta recerca es donaran a conèixer públicament durant la tardor, amb l’objectiu d’apropar el coneixement científic a la ciutadania i reforçar el valor patrimonial d’aquest indret.
Un jaciment amb potencial per a futures recerques
La Balma de Castelló no estava catalogat com a jaciment arqueològic, però la qualitat del seu registre sedimentari i la diversitat cronològica dels materials recuperats apunten a un enclavament amb un alt potencial per a futures intervencions arqueològiques. Les dades obtingudes permetran valorar la continuïtat dels treballs i definir noves línies d’investigació en aquest sector del Baix Camp, on es tenen poques dades sobre el poblament prehistòric.
Formació pràctica en arqueologia del Quaternari
La intervenció ha tingut també un destacat component docent. Els treballs de camp s’han desenvolupat en el marc de l’assignatura Mètodes d’excavació i registre en arqueologia del Quaternari del màster interuniversitari Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la Universitat Rovira i Virgili.
En aquesta campanya hi han participat 15 estudiants de diferents nacionalitats, sota la direcció dels professors Josep Maria Vergès i Juan Ignacio Morales, que han impartit sobre el terreny classes teorico-pràctiques sobre les tècniques d’excavació i registre pròpies de l’arqueologia prehistòrica.
L’equip de recerca ha comptat amb el suport de l’Associació Masia de Castelló, que ha cedit els espais on s’ha instal·lat el laboratori de camp i on s’han realitzat sessions de formació teòrica a l’alumnat del màster.