Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant veu en la pròrroga d'Almaraz un precedent per replantejar el futur de Vandellòs II
La decisió de l’Estat d’allargar el funcionament de la central extremenya fins al 2030 reobre el debat sobre el calendari de tancament nuclear i pren una especial rellevància en un municipi que afronta el repte de diversificar la seva economia abans de l’actual horitzó de clausura de Vandellòs II, fixat per al 2035.
La decisió del Govern espanyol de prorrogar el funcionament de la central nuclear d’Almaraz fins al 2030 va més enllà del cas extremeny. Per a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, municipi que acull la central nuclear Vandellòs II, representa sobretot un precedent que demostra que el calendari de tancament del parc nuclear espanyol no és necessàriament immutable.
La pròrroga d’Almaraz ha estat publicada aquest divendres al BOE després que el Consell de Seguretat Nuclear hagués emès el juliol un dictamen favorable sobre la continuïtat de la instal·lació. La decisió ha provocat un intens debat polític, però també ha estat valorada positivament pels municipis nuclears, entre els quals Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Ascó.
Des de l’òptica de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, la qüestió és especialment significativa. D’acord amb el calendari actual, Vandellòs II és l’última central nuclear espanyola que hauria de cessar la seva activitat, el febrer de 2035. Abans ho haurien de fer Ascó I, l’octubre de 2030, i Ascó II, el setembre de 2032.
Un precedent que obre una porta
La importància de la decisió sobre Almaraz no implica que automàticament s’hagi de prorrogar Vandellòs II. Però sí que introdueix un element nou: l’Estat ha acceptat revisar un calendari prèviament establert quan concorren les condicions tècniques, de seguretat, energètiques i econòmiques per fer-ho.
Això és especialment rellevant per als territoris nuclears, que des de fa anys reclamen que qualsevol decisió sobre el futur de les centrals tingui en compte no només la política energètica estatal, sinó també les conseqüències sobre l’ocupació, l’activitat empresarial, els ingressos municipals i el conjunt de l’economia local.
El debat, per tant, ja no és simplement nuclear sí o nuclear no. Per a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant la pregunta és també quan, com i en quines condicions s’ha de produir una transició d’aquesta magnitud.
Vandellòs no espera al 2035
El municipi, de fet, fa temps que treballa per reduir progressivament la seva dependència de l’activitat nuclear i construir una economia més diversificada.
Els Fons de Transició Nuclear tenen precisament aquesta finalitat: facilitar la transformació econòmica i social dels territoris afectats pel futur tancament de les centrals. El mateix Ajuntament ha definit aquests recursos com a essencials per preparar un entorn econòmic sostenible posterior a Vandellòs II.
Aquesta estratègia ja comença a materialitzar-se en projectes concrets. Un dels més destacats és el futur centre d’investigació i formació en energies renovables, que preveu tenir enllestida una primera fase el 2028 i que es finançarà majoritàriament amb recursos del Fons de Transició Nuclear. La previsió és que pugui rebre anualment fins a 500 alumnes de cicles formatius, a més d'incorporar espais destinats a l’activitat investigadora.
Per tant, defensar que es pugui estudiar una eventual continuïtat de Vandellòs II no hauria de significar frenar la transició econòmica del municipi. Al contrari: els dos processos poden avançar simultàniament.
Més temps també pot significar una transició millor
Aquesta és probablement una de les principals lectures que Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant pot extreure del cas Almaraz.
Una eventual prolongació de la vida útil de Vandellòs II, sempre condicionada als informes favorables del Consell de Seguretat Nuclear i a les garanties tècniques exigibles, podria proporcionar més temps per consolidar alternatives econòmiques abans que desaparegui un dels principals motors d’activitat del territori.
Aquest temps addicional podria permetre reforçar projectes vinculats a les renovables, la indústria, la formació, la innovació, els serveis i també el turisme, un sector especialment important a l’Hospitalet de l’Infant i a tota aquesta franja del litoral.
No es tractaria, per tant, de substituir la transició per una pròrroga indefinida, sinó d’evitar que la transició es converteixi en un salt al buit.
Energia, indústria, serveis i turisme
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant té una particularitat que el diferencia d’altres municipis nuclears: conviuen en un mateix territori una potent activitat energètica i industrial amb una economia turística i de serveis especialment important al litoral.
Aquesta realitat obliga a plantejar el futur des d’una perspectiva transversal. La diversificació econòmica no pot començar l’endemà del tancament de Vandellòs II, sinó molts anys abans. I tampoc pot limitar-se a intentar substituir lloc per lloc l’ocupació vinculada a la central.
Cal aprofitar els pròxims anys per generar nova activitat empresarial, formar professionals, captar inversions i reforçar sectors que ja formen part de l’economia local.
En aquest sentit, els Fons de Transició Nuclear són una oportunitat que s’ha d’aprofitar ara, independentment de si finalment Vandellòs II tanca el 2035 o pot continuar operant més enllà d’aquesta data.
Almaraz canvia el debat
La pròrroga de la central extremenya no resol el futur de Vandellòs II, però sí que modifica el marc en què aquest futur haurà de discutir-se.
Fins ara, el calendari estatal establia un procés de clausura progressiva entre 2027 i 2035. Amb Almaraz, el Govern ha acceptat modificar la primera peça d’aquest calendari.
A partir d’aquí, sembla raonable que municipis com Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant reclamin que, quan arribi el moment, Vandellòs II sigui analitzada amb els mateixos criteris tècnics, de seguretat, energètics, econòmics i territorials, i no únicament en funció d’una data decidida anys abans.
Mentrestant, el municipi té una doble responsabilitat: defensar els interessos del territori davant qualsevol decisió sobre el futur de la central i, alhora, accelerar la construcció d’una economia capaç de sostenir-se quan l’activitat nuclear arribi definitivament al seu final.
Almaraz ofereix més temps a Extremadura. Per a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, el missatge és que el calendari es pot revisar, però també que el temps disponible s’ha d’aprofitar. La millor transició serà aquella que permeti arribar al dia després de Vandellòs II amb una economia local més diversificada, més competitiva i menys dependent d’una única activitat.